El moviment respiratori
❉
Els ossos del crani han de ser construïts per permetre el moviment respiratori. Amb aquesta primera inspiració l’any 1901 el doctor W. Sutherland (1873-1954) comença una vida de recerca i investigació desenvolupant el que avui s’anomena la teràpia craneosacral. El seu camí no va ser fàcil ja que com tot pioner, que aporta noves idees, va tenir molts problemes fins i tot dins del camp de l’osteopatia.
Va dedicar més de 30 anys a estudiar l’anatomia del crani i va experimentar de maneres diferents, aplicant pressió en ossos concrets del crani i veient la relació que tenien amb diferents disfuncions i canvis emocionals. Va desenvolupar un sistema d’examinació i tractament dels ossos del crani aconseguint molt bons resultats, basat en la idea que els ossos no estan soldats sòlidament sinó que hi ha un micromoviment o flexibilitat a través de les sutures en què se separen els ossos. L’any 1948, a l’edat de 75 anys, el doctor Sutherland va fer un canvi de paradigma en el concepte cranial.
Alè vital
Té una segona inspiració i potser la més important. Observo un problema que s’allibero des de l’interior del client, sense la seva força o pressió sinó pel poder intrínsec de la persona. Fins ara estava preparat per buscar el moviment, l’eix de rotació, la restricció i la descompensació en el moviment i ajudar-lo (al sistema) a moure’s millor. Ara va reconèixer que el moviment era justament el resultat de forces més profundes en joc, i per sota del moviment existien estats de benestar i calma més profunds.
L’orientació del seu treball canvia radicalment: per fer els protocols i test de moviment d’ossos i membranes i comença a treballar ia cooperar amb la potència del sistema com a conductor de la intel·ligència innata del cos. Va començar a cridar les forces amb què estava en contacte «l’Alè vital», força dinàmica que crea constantment l’ésser humà.
Posteriorment una línia important d’osteòpates van salvaguardar i desenvolupar aquestes idees creant la Biodinàmica Craneosacral. Destacaria els doctors Rollin Becker i Jim Jealous, Franklyn Sills, l’escola alemanya de Bhadrena C. Tschumi… i per descomptat a la genialitat del pioner W. Sutherland.
Autor: Alberto Panizo
Del llibre Introducció de la Teràpia Craneosacral