Suau, delicat i profund treball corporal
❉
La teràpia Craneosacral és un suau, delicat i profund treball corporal que restableix l’equilibri psicosomàtic i potencia el poder d’autocuració del nostre cos.
No és una tècnica de massatge, sinó un treball corporal i emocional que accedeix a través de les mans del terapeuta al sistema craneosacral, que està en íntima relació amb els sistemes nerviós, musculoesquelètic, vascular, endocrí i respiratori. Aquest treball corporal suposa un alliberament de la força sanadora que portem dins i té efecte sobre la totalitat del nostre ésser: físicament i psíquicament.
Algunes patologies en què més comunament s’aplica la teràpia són mals de cap de tipus migranyós o tensional; dolors i problemes d’esquena i aparell locomotor; tensió muscular; alleujament del dolor; problemes articulars; problemes d’oïda, vista o boca; problemes digestius; sinusitis i neuràlgies facials; estrès, ansietat, cansament crònic; traumes infantils, nens hiperactius; seqüeles d’accidents; problemes emocionals. Part bàsica del treball són les tècniques dels “punts de quietud” (stillpoint), manipulacions revitalitzants del sistema cranial. Tenen un efecte meditatiu, relaxant i activador de les forces d‟autocuració de l‟organisme.
Una mica d’història
❉
El primer a descobrir i estudiar directament el ritme craneosacral a finals del segle passat, va ser el Dr. W. Sutherland, deixeble del pare de l’osteopatia, el doctor Taylor Still (1828-1917).
El doctor Still va ser un dels pioners de la medicina holística. Va buscar durant tota la vida la reharmonització de l’home amb la natura.
La seva forma d’abordar la curació rebutjava la cirurgia i les drogues, només utilitzades com a darrera mesura.
Principalment es recolzava en un sistema de manipulació del cos, que va anomenar osteopatia; exercicis físics i consells sobre lestil de vida. Va fundar el 1892 la primera escola, l’American School of Osteopathy, a Kirksville.
El doctor Sutherland (1873-1954) va descobrir, a principis de 1900, que els ossos del cap tenien certa mobilitat,
basat en la idea que els ossos del crani no estan soldats sòlidament sinó que hi ha un micromoviment o flexibilitat a través de les sutures òssies en què se separen els ossos.
Durant els 50 anys següents va dedicar la seva vida i treball clínic a demostrar i trobar les implicacions que aquesta mobilitat tenia per al cos humà.
En els darrers anys de la seva vida va començar a exposar les seves teories més avançades. Va presentar el concepte d’“alè vital” (“breath of life”) com la força vital al sistema humà que expressa un principi inherent d’ordre i curació.
Es pot percebre com una subtil mobilitat o marea, a tot el cos, formant el que va anomenar el “mecanisme respiratori primari”. Va desenvolupar un sistema d’examinació i tractament i va aconseguir molt bons resultats.
Posteriorment hi ha hagut un ampli desenvolupament d’aquesta tècnica, seguint les primeres teories de Sutherland, fins a l’enfocament biodinàmic posterior seguint el treball d’investigadors de la talla de Dr. Rollin Becker, Dr. Jim Jealous i Dr. Robert Fullford, entre d’altres, en què es treballa tot el cos i la ment. També cal destacar el treball desenvolupat pels terapeutes i osteòpates Dr. Harold Magoun, Dr. John Upledger, Hugh Milne, Viola Frymann, Bhadrena Tschumi, entre d’altres.
En què consisteix el sistema Craneosacral?
Tots estem familiaritzats amb el ritme respiratori i cardíac, però no amb el ritme cranial. Posant les mans a diferents parts del cos, el terapeuta Craneosacral ha après a sentir i interpretar aquest ritme, que és més subtil i està a l’essència del cos. Aquest ritme, també anomenat mecanisme respiratori primari (MRP), consisteix en unes pulsacions per ones (de 6 a 12 ones per minut) causades per la rítmica producció i reabsorció del líquid cefaloraquidi (fluid cerebroespinal). Aquest líquid, clar i incolor, és produït en els ventricles del cervell per filtracions i secrecions de les xarxes capil·lars (anomenades plexes coroïdeus) i circula per la membrana dural, que envolta interiorment els ossos del cap, baixant per l’interior de la medul·la espinal fins al sacre i tornant el nou per la reabsorbit pel sistema venós.
És la raó per la qual els ossos del cap i el sacre tenen un petit moviment i adquireixen certa flexibilitat permetent un ritme d’expansió contracció que afecta tots els òrgans i teixits corporals.
El terapeuta craneosacral ha après a llegir i interpretar el ritme a diferents parts del cos, rebent informació dels possibles desajustos i fulcres d’inèrcia del sistema
Quan certes regions o parts del cos no es mouen rítmicament en resposta al ritme flexió-extensió del sistema (el moviment és extremadament finor), podem saber que aquestes zones són àrees problemàtiques del cos. Ja que les possibles disfuncions afecten el ritme, el qual està situat al centre del nostre organisme i té una influència molt important sobre diverses i variades funcions corporals.
Paper important juga la fàscia, o teixit connectiu tou, que està enganxada als ossos que conformen el sistema Craneosacral i que s’estén per tot el cos embolicant i protegint cada estructura, des de la cèl·lula fins a l’òrgan. Quan la fàscia es distorsiona, afecta el sistema i, viceversa, la disfunció del sistema té una gran repercussió en la fàscia. De vegades no sabem quin és el conflicte, però sabem on està localitzat al cos i això és un principi molt important per solucionar-ho.
Craneosacral: més enllà del massatge
A mesura que hem localitzat el problema i els teixits del pacient es van alliberant al nostre tacte, podem arribar al nucli i, de manera no agressiva, anar desbloquejant a partir de diferents classes de manipulacions. Aquestes, realitzades al pacient en una llitera, van des del treball en punts fisiològics i energètics importants del cos (complex sacre coccígi, plexe-solar, cavitat toràcica, coll) fins a subtils manipulacions amb els ossos del cap que desbloquegen i restableixen el moviment.
També s’usen estiraments i pressions sostingudes, posicionaments i tècniques de descargolament que ajuden el cos a alliberar i algunes tècniques directes de descompressió. En realitat, el terapeuta no imposa res sobre el cos de la persona, sinó ajuda al poder autocorrector de l’organisme.
Per això als Estats Units el terapeuta craniosacral es diu facilitador. I també és la causa que aquesta teràpia tan suau com efectiva, és segura i convenient per a persones de totes les edats. Des d’adults fins a nens i nadons així com després d’una operació o en condicions de fragilitat, complementant el tractament mèdic o psicològic. Com a teràpia integral de l’organisme, el tractament pot ajudar gairebé en qualsevol situació. Si no hi ha una patologia concreta, la teràpia ens ajuda a eliminar tensions i bloquejos i viure la vida més plenament, augmentant la vitalitat corporal.
Article publicat per Albert Panizo a la revista CuerpoMente