Integració del cos, la ment
i les emocions en la teràpia craniosacral
resum capítol 5è
❉
La Teràpia Crani-Sacral és un profund mètode de treball corporal i emocional pel qual s’accedeix a través de les mans del terapeuta al sistema crani-sacral, que està en relació íntima amb els sistemes nerviós, musculoesquelètic, vascular, endocrí i respiratori.
Tots estem familiaritzats amb el ritme respiratori i cardíac, però no amb el ritme cranial.
Posant les mans a diferents parts del cos, el terapeuta crani-sacral ha après a sentir i interpretar aquest ritme, que és més subtil i està a l’essència del cos. Aquest ritme, també anomenat mecanisme respiratori primari (MRP), consisteix en unes pulsacions per ones (de 6 a 14 cicles per minut) causades per la rítmica producció i reabsorció del líquid cefaloraquidi (fluid cerebroespinal).
Aquest líquid, clar i incolor, és produït en els ventricles del cervell per filtracions i secrecions de les xarxes capil·lars (anomenades plexes coroïdeus) i circula per la membrana dural, que envolta interiorment els ossos del cap, baixant per l’interior de la medul·la espinal fins al sacre i tornant el nou per la reabsorbit pel sistema venós. És la raó per la qual els ossos del cap i el sacre tenen un petit moviment i adquireixen certa flexibilitat permetent un ritme d’expansió-contracció, que afecta tots els òrgans i teixits corporals. El terapeuta crani-sacral ha après a llegir i interpretar el ritme a diferents parts del cos, rebent informació dels possibles desajustos i símptomes del sistema.
El MRP és una respiració interna i profunda, que entra en acció abans de la respiració pulmonar i és fonamental per al conjunt de l’organisme (es pot palpar fins a 15 min. post mortem).
Per tal d’entendre els diferents enfocaments de la teràpia craniosacral, tots ells molt vàlids al meu entendre, necessitem distingir entre enfocaments biomecànics i biodinàmics. En enfocament biomecànic tendim a treballar amb les manifestacions més físiques del sistema. I explorem sobretot mitjançant un examen actiu del moviment: l’eix de rotació, la restricció i la descompensació en el moviment i corregim. Al principi biodinàmic les forces inherents autoreguladores s’utilitzen per a la correcció. L’exploració és passiva i el terapeuta actua més com a fulcre de la força intrínseques del sistema.
Les teràpies somàtiques, com la teràpia crani-sacral, que emfatitzen el toc profund, són en general força efectives en descobrir material traumàtic i podem fer servir eines i mètodes segurs i efectius per al seu alliberament.
❉
Avui dia ja és un fet acceptat la relació que hi ha entre el cos i la ment. Fins i tot diria jo la relació íntima entre cos, ment, emocions i esperit. En el camp de la psiconeuroimmunologia s’han descobert les connexions entre els estats psicològics negatius i la seva influència en la resposta immunològica. Al cos es pot llegir el nostre estat mental i emocional. Com diu Andrzej Pilat, “la fàscia és el cos de l’emoció”.
L’estrès, l’excitació, la repressió… es reflectiran en patrons i postures musculars característiques. Fins i tot els traumes físics i emocionals del passat estan reflectits als nostres teixits, el que anomenem “nusos d’energia” (concepte desenvolupat per la teràpia crani-sacral americana).
Els nusos d’energia (energy cyst) són àrees de disfunció corporal que es manifesten com a obstrucció a l’eficient conducció d’energia i electricitat a través dels teixits del cos (principalment fàscia). La funció normal del cos s’ha inhibit a aquesta àrea i el cos s’ha d’adaptar a aquesta activitat desorganitzada. Pot ser efectes residuals resultat de traumes físics, invasió patògena, disfunció fisiològica i fins i tot de problemes mentals i emocionals. Prenent com a exemple un trauma físic, un accident, el cos té dues maneres de respondre per força física de l’impacte:
comença immediatament a dissipar aquesta força i el procés natural de curació segueix,
o la força física imposada al cos es reté en lloc de dissipar-se.
A un nivell de física la força de limpacte representa excés denergia, que representen vectors de força que entra al cos. I té una entrada al cos i una sortida. (Penetra als teixits a una profunditat que està determinada per la quantitat de força procedent de la col·lisió i per la densitat dels teixits.) Si l’energia de l’impacte no es pot dissipar s’encapsula o aïlla i és el que anomenem nus d’energia. El cos s’adaptés a la presència del nus, comprometent el procés normal de funcionament: s’entorpeix la mobilitat de la fàscia al voltant del nus i es redueix la normal conductibilitat elèctrica dels teixits envoltats. Tot això debilita l’energia corporal a la zona del nus creant tensió i disfunció. Sent una zona de possible debilitat.
Hi ha tres factors importants per determinar si el cos és capaç de dissipar l’energia traumàtica:
- La quantitat d’energia: l’impacte crearà una sèrie d’entrades de vectors de força, i transmetrà una energia al cos que depèn de la força i la velocitat de l’impacte, contrarestat per la densitat del teixit. Si limpacte és massa gran pot comprometre lhabilitat del cos per dissipar lenergia del cop. (També podíem parlar d’un trauma emocional, com ja veurem més endavant, cosa que la persona no ho vaig poder pair.)
- Lesions anteriors a la mateixa àrea corporal: es torna una zona més vulnerable i pot comprometre l’habilitat per dissipar l’energia.
- Certs estats emocionals negatius, com l’enuig o la por, paralitzen l’habilitat del cos per dissipar l’energia. Si aquests estats negatius són dominants al moment de l’accident o lesió, el cos probablement retindrà la força del dany desenvolupant un nus energètic. Quan les emocions negatives s’han descobert i reviscut amb el suport del terapeuta, serà més fàcil alliberar el nus energètic.
Una de les tècniques més efectives dins de la teràpia craniosacral per alliberar un nus d’energia d’origen traumàtic és la tècnica de Unwinding (desenroscament). La realització de la tècnica està basada a seguir el moviment inherent que apareix involuntàriament en sostenir la zona a tractar fora de la força de la gravetat.
L’alliberament s’obté quan el cos assumeix la mateixa postura en què estava quan es va produir el cop original perquè hi hagi un camí recte de sortida per a l’energia encapsulada.
Per això és important que el terapeuta mantingui les mans neutrals quan fa la tècnica, i que el client no provoqui conscientment cap moviment. La tècnica és trobar i mantenir la correcta posició del cos, posició terapèutica, fins a lalliberament. El terapeuta ha d’estar molt atent a diferents signes que ens dóna la informació que hem arribat a la posició correcta d’alliberament: el ritme craneosacral entra en una parada amb tensió (diferent al punt de quietud), alliberament de calor, pols terapèutic (pols neuromuscular d’alliberament), imatges i memòries importants en la creació dels nusos) i allà mantenir la posició.