La fàscia i la Teràpia Craneosacral
Tots sabem que l’home està constituït físicament per ossos, músculs, òrgans, glàndules, nervis i gots. Però no tots sabem que aquests elements diversos depenen estretament d’un sistema complex, que assegura la cohesió del conjunt, establint els vincles entre els diversos sectors i nivells corporals. Es tracta del sistema fascial o fàscies.
Aquest sistema està constituït pel teixit conjuntiu, el més abundant en el cos, compost principalment de col·lagen i fibres elàstiques. Aquest teixit també envolta i protegeix cada estructura del cos, des de la cèl·lula a l’òrgan. Està format per un teixit blanquinós el gruix del qual, densitat, resistència i flexibilitat depenen de la seva ubicació i dels requeriments mecànics de la zona.
“Les fàscies estan plenes de receptors sensitius connectats cadascun a un nervi. La seva funció és informar el sistema nerviós central apropa, entre altres aspectes, de les tensions mecàniques que experimenta aquest teixit i, per extensió, el cos. És el sistema sensitiu més gran de l’organisme, per davant de la pell”.
El sistema fascial és una xarxa de teixits que és elàstic, estable i emmotllable i principalment està orientat en adreça longitudinal més que en adreça transversal. Aquesta lliure per lliscar uns mil·límetres quan el teixit està relaxat, més aparentment en la direcció longitudinal que transversal (es pot dir que podem viatjar des de qualsevol part del cos a una altra part a través del sistema fascial).
Aquesta orientació (longitudinal i vertical) de les fàscies i també del sistema múscul esquelètic entre la part superior del cap i els peus troba oposició en 5 estructures corporals en què el teixit connectiu està orientat predominantment transversalment a través del cos. Cadascun d’aquests plans transversals és una possible localització natural per a restriccions corporals, que ja sigui per hiperton o tensió afectarà el natural lliscament longitudinal de les fàscies influint directament al ritme craneosacral i al funcionament d’altres estructures corporals (òrgans, nervis, vasos sanguinis).
Aprendrem a treballar aquestes àrees abans del treball amb els ossos cranials: diafragma pèlvic, respiratori, cavitat toràcica, hioides i diafragma suboccipital.
(Resum article Alberto Panizo, quaderns Craneosacral)