Una història
«Quan els japonesos reparen objectes trencats, enalteixen la zona danyada emplenant les esquerdes amb or. Ells creuen que quan alguna cosa ha patit un mal i té una història, es torna més bonic.
L’art tradicional japonès de la reparació de la ceràmica trencada amb un adhesiu fort, ruixat, després, amb pols d’or, es diu Kintsugi.
El resultat és que la ceràmica no només queda reparada sinó que encara és més forta que l’original. En lloc de tractar d’amagar els defectes i esquerdes, aquests s’accentuen i celebren, ja que ara han esdevingut la part més forta de la peça.
Kintsukuroi és el terme japonès que designa l’art de reparar amb laca d’or o plata, entenent que l’objecte és més bonic per haver estat trencat.
Portem aquesta imatge al terreny del que és humà, al món del contacte amb els éssers que estimem i que, de vegades, fan mal o ens fan mal.
Com n’és d’important l’esmenar!
Quant, també, entendre que els vincles ferits i el nostre cor malmès, poden reparar-se amb els fils daurats de l’amor, i tornar-se més forts. La idea és que quan alguna cosa valuosa es fa fallida, una gran estratègia a seguir és no amagar la seva fragilitat ni la seva imperfecció, i reparar-ho amb alguna cosa que faci les vegades d’or: fortalesa, servei, virtut…
La prova de la imperfecció i la fragilitat, però també de la resiliència —la capacitat de recuperar-se— són dignes de portar-se enlaire».
Resiliència i Recursos
La resiliència és la capacitat d‟afrontar l‟adversitat sortint enfortit. Es pot descriure com la capacitat de recuperar-se de l?adversitat, de la crisi. És una paraula que ve de la física i que descriu la propietat de la matèria de retornar a la forma o posició original després de deformar-se. És una qualitat d’elasticitat, tonicitat, flexibilitat, motilitat.
Les persones més resilients, com ha demostrat la neurociència, tenen més equilibri emocional davant les situacions d’estrès i suporten millor la pressió. Podríem dir que és una qualitat de força interior, i una habilitat per suportar dificultats.
La resiliència és el convenciment que té un individu o equip a superar els obstacles de manera reeixida sense pensar en la derrota tot i que els resultats estiguin en contra, al final sorgeix un comportament exemplar a destacar en situacions d’incertesa amb resultats altament positius.
Aquesta capacitat de resistència es prova en situacions de fort i prolongat estrès, com ara el degut a la pèrdua inesperada d’un ésser estimat, al maltractament o abús psíquic o físic, a prolongades malalties temporals, a l’abandonament afectiu, al fracàs, a les catàstrofes naturals ia les pobreses extremes.
Es parla de nens amb una enorme capacitat de resiliència al maltractament, en contraposició amb aquells que posteriorment presenten enormes problemes d’adaptació a diverses activitats de la seva vida (escola, establiment de relacions socials consistents, entorn familiar, etc.), podent manifestar retraïment excessiu o una gran agressivitat, que en qualsevol cas els porta a ser molt vulnerables davant dels altres i de projectar els seus sentiments.
Es podria dir que la resiliència és la fermesa més enllà de la resistència. És la capacitat de sobreposar-se a un estímul advers. L’ésser resilient no és extraordinari: aquesta capacitat està en tota persona. La tasca és desenvolupar aquesta capacitat amb actitud i fermesa i dependrà dels recursos que tinguem i desenvolupem.
En una situació que és conflictiva ens hem de preguntar el següent:
- Tenim recursos disponibles en aquell moment.
- Podem activar i mobilitzar aquests recursos.
- Com a terapeutes hem d’ajudar que el client es faci conscient dels recursos que té i com mobilitzar-los. I la meva experiència en consulta és que tots tenim recursos, encara que no els utilitzem.
Més:
- Sessions a Barcelona i Reus: https://www.craneosacral-panizo.com/tratamientos/
- Curs de formació en Alliberament Emocional: https://www.craneosacral-panizo.com/metodo-somatico-de-liberacion-emocional/