Teràpies
Teràpia Craneosacral
La Teràpia Craneosacral tracta problemes físics i emocionals i el que és molt important va a les causes que estan darrere del problema.
La Teràpia Craneosacral s’aplica amb èxit en diferents i variats casos, entre els quals es destaquen:
- Dolors d’esquena, tensió muscular
- Problemes articulars i estructurals
- Problemes digestius: acidesa d’estómac, restrenyiment…
- Problemes de tipus respiratori
- Sinusitis i neuràlgies facials
- Seqüeles d’accidents
- Tractament dels ulls
- Zums d’oïdes
- Estrès, ansietat, cansament crònic
- Falta de concentració
- Problemes amb el somni
- Problemes emocionals
- Tractament en relació amb la boca, ATM, bruxisme…
- Reequilibri psicosomàtic i benestar
La Teràpia Craneosacral
La teràpia no només es tracten els traumes físics sinó els estats emocionals, ja siguin d’estrès, excitació, repressió…, que es reflectiran en patrons i postures característiques tant físics com emocionals. Quan s’alliberen les tensions, també s’allibera l’energia que abans s’utilitzava per mantenir la contracció.
El mètode aplica diverses manipulacions o tècniques, científicament desenvolupades al llarg dels anys, que utilitzen els ossos del crani, del coll, de les vèrtebres, de la base de la columna i del teixit tou de tot el cos com a via per avaluar, alliberar i equilibrar el cos.
Molt recomanable també l’osteopatia pediàtrica per a nadons i nens: còlics, al·lèrgies, otitis, hiperactivitat i traumes infantils.
Una mica d’història
El primer a descobrir i estudiar directament el ritme craneosacral a finals del segle passat, va ser el Dr. W. Sutherland, deixeble del pare de l’osteopatia, el doctor Taylor Still (1828-1917).
Tots estem familiaritzats amb el ritme respiratori i cardíac, però no amb el ritme craneosacral. Posant les mans a diferents parts del cos, el terapeuta craneosacral ha après a sentir i interpretar aquest ritme, que és més subtil i està en l’essència del cos. És la raó per la qual els ossos del cap i el sacre tenen un petit moviment i adquireixen certa flexibilitat permetent un ritme d’expansió contracció que afecta tots els òrgans i teixits corporals. Quan certes regions o parts del cos no es mouen rítmicament en resposta al ritme flexió-extensió del sistema (el moviment és extremadament finor), podem saber que aquestes zones són àrees problemàtiques del cos. Ja que les possibles disfuncions afecten el ritme, el qual està situat al centre del nostre organisme i té una influència molt important sobre diverses i variades funcions corporals.
La Fàscia
Paper important juga la fàscia o teixit connectiu tou, que està enganxada als ossos que conformen el sistema Craneosacral i que s’estén per tot el cos embolicant i protegint cada estructura, des de la cèl·lula fins a l’òrgan.
Quan la fàscia es distorsiona, afecta el sistema i, viceversa, la disfunció del sistema té una gran repercussió en la fàscia. De vegades no sabem quin és el conflicte, però sabem on està localitzat al cos i això és un principi molt important per solucionar-ho. Un altre benefici d’aquesta teràpia corporal és augmentar el nostre nivell d’energia i alliberar-nos d’estrès.
Resum
La Teràpia Craneosacral és un suau i profund treball corporal que restableix l’equilibri psicosomàtic, en què integrem els diferents nivells: cos, ment i emocions. El sistema craneosacral està en íntima relació amb els sistemes nerviós, musculoesquelètic, vascular, endocrí i respiratori.
A la Teràpia Craneosacral fem servir un toc suau i alhora profund, i és aplicable tant a adults com a nens i fins i tot a nadons. Com a treball integral de l’organisme, la sessió és efectiva en nombroses situacions, si no hi ha un problema concret ajuda a eliminar tensions i bloquejos del cos i la ment, i viure la vida més plenament, augmentant la vitalitat corporal.
Icona regressions
Recordar que les teràpies complementàries no substitueixen ni interfereixen amb el tractament mèdic ni psicològic.
«Quan apareixen els mals d?esquena calmar el dolor no és suficient, cal restaurar, i sobretot millorar la mecànica estructural i emocional, perquè la crisi no reaparegui”.
“L’eina de l’osteòpata són les mans, ben entrenades i amb consciència. Amb elles palpa, escolta i treballa d’una manera no agressiva i donant temps al cos perquè integri”.
“Els nostres estats emocionals, ja siguin d’estrès, excitació, repressió…, tenen reflex negatiu al nostre cos. Som una unitat cos, ment i emocions”.
«L’origen del trastorn es troba sovint lluny de la zona dolorosa. Un esglinç de turmell mal curat pot ser el causant, molt més tard d’un mal d’esquena».